Presentació_

"No sólo he imaginado esos juegos; también he meditado sobre la casa. Todas las partes de la casa están muchas veces, cualquier lugar es otro lugar. No hay un aljibe, un patio, un abrevadero, un pesebre; son catorce [son infinitos] los pesebres, abrevaderos, patios, aljibes. La casa es del tamaño del mundo; mejor dicho, es el mundo. Sin embargo, a fuerza de fatigar patios con un aljibe y polvorientas galerías de piedra gris he alcanzado la calle y he visto el templo de las Hachas y el mar. Eso no lo entendí hasta que una visión de la noche me reveló que también son catorce [son infinitos] los mares y los templos. Todo está muchas veces, catorce veces, pero dos cosas hay en el mundo que parecen estar una sola vez: arriba, el intrincado sol; abajo, Asterión. Quizá yo he creado las estrellas y el sol y la enorme casa, pero ya no me acuerdo."

Jorge Luis Borges: “La casa de Asterión”, El Aleph (1949)

SINOPSI_

Qualsevol lloc és un altre lloc (Q-LLOC) és un projecte d’investigació sobre les utopies, el model institucional i els nous paradigmes de la cultura contemporània. El projecte Q-LLOC explora espais amb funcions i orígens diversos que en temps recents han estat recuperats i transformats en equipaments artístics o en centres per al foment de la cultura contemporània en la seva vessant més experimental, participativa i transdisciplinària.

És un projecte d’abast internacional que investiga aquesta realitat cultural en països diversos con ara Alemanya, Argentina, Bélgica, Espanya, França, Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, Suïsa, etc., amb un fort èmfasi en el cas català.

Q-LLOC adopta la forma d’una exposició multidisciplinària a on les imatges, textos i sons contribueixen a presentar la transformació de l’espai com a una estratègia per estimular la creació, generar prestigi, articular la societat, especular amb el valor del sòl i, en el millor dels casos, prefigurar la utopia.

Cal dir que malgrat que algunes d’aquestes transformacions han obtingut un èxit notable, i han aconseguit construir ponts entre la cultura i la societat civil, altres han patit dificultats, havent de reinventar-se o bé havent de plantejar-se objectius més modestos, ajustats a una cojuntura adversa i uns recursos minvants.

També és cert que hi ha casos inoperants, desmesurats o absolutament decebedors. Encara més: alguns projectes han quedat inacabats a causa de les retallades pressupostàries, una gestió deficient o les disputes polítiques.

Això em fa pensar que potser ens trobem davant el final d’un model que ja no sembla sostenible a causa d’una crisi que no és cojuntural sinó sistèmica. La crisi entesa com una oportunitat per repensar els principis d’institucionalitat cultural, creació i educació, així com els mecanismes per a la formulació d’utopies.

Projecte realitzat amb el suport del Ministerio de Cultura

Convocatòries 2011 i 2012

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la

Generalitat de Catalunya

+INFO_   www.cualquierlugaresotrolugar.blogspot.com