Context_

Des dels anys 80 fins a l’actualitat, els conceptes d’equipament cultural, museu i centre d’art s’han modificat i han evolucionat fins a seguir patrons diferents adaptats a cada context i a l’evolució de la tecnologia i la comunicació, a la convivència amb la indústria cultural i al caràcter multidisciplinari de l’art, a les noves pràctiques curatorials, a l’exercici de la mediació social i a les tasques educatives i de formació, en el marc d’una societat global.

A la vista d’aquest procés evolutiu, considero rellevant esbrinar –des del pensament i la praxis artística- com la nostra societat transforma els vestigis d’un passat obsolet en indicis d’un futur socialment i culturalment desitjable (utopia), mentre que en d’altres àmbits l’obsolescència és raó suficient per a que quelcom o algú siguin descartats sense més i quedin al marge de la carrera cap al futur.

Igualment, entenc que és important fer palès que la transformació d’espais en desús constitueix una estratègia àmpliament utilitzada pel sector públic i la iniciativa privada en païssos i territoris diversos, i que no només serveix per a dinamitzar l’àmbit cultural sinó també per a generar prestigi, alimentar l’especulació i reactivar zones deprimides del paisatge urbà. Aquesta renovatio urbis, entesa com una contínua capacitat d’adaptació, aspira a preservar l’essència de la ciutat en contextos històrics sempre nous però sense renunciar al centre. No oblidem que el món actual és un món sense centre, que consisteix en una extensa xarxa de ciutats centrals, cadascuna de les quals expandeix la vida econòmica mitjançant complexes dinàmiques i aliances entre actors i ciutats.

Finalment, considero que la crisi económica i financera dels últims anys, així com la inestabilitat i incertesa que d’ella es deriven, proporcionen a l’artista visual una oportunitat única per a reflexionar sobre el rol que els creadors i tots els agents involucrats en el sector de la cultura i les arts hem d’exercir per a aconseguir que la nostra activitat professional serveixi per a crear una consciència crítica, fomentar models i sistemes de valors positius i millorar la societat en el seu conjunt.